MANIFEST
La crisi política, institucional i de valors que patim en Espanya i al sud d’Europa, té una significació i una duresa especials en la Comunitat Valenciana. Els valencians som hui un paradigma, al nivell internacional, de governs sense nord, aliens a les necessitats reals dels ciutadans, amb polítiques de saló, grandiloqüents i efectistes, dirigides per uns pocs per a uns pocs, amb una gestió econòmica de conseqüències tràgiques (presents i futures).
La Comunitat Valenciana patix també un dèficit estructural de dimensions enormes. El nostre encaix de segona en l’Espanya de les autonomies va marcar un posicionament subsidiari en el conjunt de l’Estat. El nostre pes específic i la nostra influència (i la de les nostres institucions) han esdevingut absolutament residuals en el disseny del model de convivència i en la presa de decisions estratègiques a qualsevol nivell.
És per això que, els qui FIRMEM AVALL, apostem fermament per la consolidació d’un ESPAI DE CENTRE DEMOCRÀTIC VALENCIÀ, d’obediència estrictament valenciana, que tinga com a objectiu únic la defensa dels interessos del poble valencià, de Vinaròs a Oriola, amb la vocació inequívoca de governar i de construir una Comunitat Valenciana moderna, capdavantera, innovadora i productiva al voltant de 5 eixos fonamentals:
- Polítiques d’estímul de l’activitat econòmica. Molt més enllà de l’austeritat i prioritzant allò que és verdaderament important, necessitem aplicar urgentment polítiques de tracció econòmica per al nostre teixit productiu. Els nostres comerciants, emprenedors i empreses menudes i mitjanes requerixen mesures facilitadores de la incentivació, reals i directes.
- Polítics nous, formes noves de fer política. La regeneració de la política, a través d’una reforma profunda, és molt urgent si volem ser una societat sana. Els partits tradicionals, pels seus interessos corporatius, es demostren incapaços d’aplicar els canvis necessaris. Les nostres institucions han de ser el model d’una societat honrada i transparent; no hi poden haver imputats. La insistència d’eixos partits en les pràctiques antigues i opaques i la seua complicitat amb els corruptes taquen les nostres institucions, la política i la confiança de la societat valenciana. A més de la transparència, hem d’aprofundir en la democràcia; per exemple, cal un sistema electoral més just, més representatiu i amb llistes obertes. Per a començar, cal recordar que els ciutadans valencians (i no una persona o la direcció d’un partit) tenim el dret a triar qui ha de ser el president que ens governe.
- Pacte per un finançament just. El finançament de la Comunitat Valenciana és injust i insolidari. Necessitem un marc nou, més ample i amb més autonomia, que ens permeta afrontar tots els reptes de futur que tenim els valencians. Per una política econòmica més eficient, més pròxima, més transformadora i més sostenible, amb més recursos (i millors) al servici dels ciutadans. La solució per a la nostra situació econòmica no és un rescat puntual, sinó un pacte que ens possibilite gestionar els nostres recursos de manera responsable.
- Pes específic real dels valencians en Espanya i en la UE. Volem representar un poder valencià autèntic que siga capaç de formar part decisiva de les decisions importants que ens afecten, ja siga en Espanya, en Europa o en el món. Volem defendre els interessos valencians en primera persona.
- Reconeixement del poble valencià. El poble valencià, la Comunitat Valenciana, com consagra el nostre Estatut, és una nacionalitat històrica i per això hem d’avançar en el nostre autogovern. Tornar competències a l’Estat, com proposa algú, és un menyspreu al nostre poble i és el resultat de posar els interessos dels partits d’àmbit estatal, sucursalistes, per damunt dels interessos dels ciutadans valencians. La nostra identitat no es defén amb paraules buides ni amb la crispació, sinó amb fets i amb polítiques dirigides a potenciar-la i a cohesionar la societat valenciana.
Més informació en Unitsxvalencia.com
Altra jaqueta per a posar-te, Enrique.
ResponderEliminarEn tot cas sería la continuació lógica de la meua ideología de sempre, valencianisme progresista, un nacionalisme moderat i en ningún cas excluient.
ResponderEliminarLo de les chaquetes eu deixem per als que sempre s'amagueu darrere d'un seudònim, per a que quant canvieu de chaqueta i de segur serà sempre quant vos convinga, no vos acuse ningú de chaqueters, donat que ningú sabrà de quin peu coixabeu al no haberse definit mai amb la cara amb alt, com si fem altres que eu fem amb noms i cognoms i si ens equivoquem, com el meu cas amb UPyD, eu reconeguem i podem seguir endavant amb la cara amb alt perquè la tenim neta, però que molt neta, el qual no se si es pot dir de vosaltres, els que tireu la pedra i amageu la mà.
Per altre costat e inclús donat el cas de canvi idelògic, es normal de persones que evolucionen perquè son essers racionals i no fanàtics d'una ideología o un l'ider que no els deixa vore més endavant del seu nas : Eres tú ú d'ells ? No eu sabrem mai, no teniu prou personalitat per a donar la cara i així saber amb qui parlem i debatim, encara que amb vosaltres d'açò últim poc...
Jo crec que han canviat mes d'ideologia els de la corda del Yes We que tu, Enrique. Pero sense canviar de jaqueta, continuant al mateix lloc per continuar mandreixant.
ResponderEliminarJo estic amb Enrique. Una persona evoluciona conforme va adquirint experiències vitals i va veient l'evolució del món que ens rodeja. Jo hui no pense el mateix, ni de lluny, del que pensava quan tenia 22 anys. Sé el que opine ara amb 37 i no sé el que pensaré quan en tinga 55.
ResponderEliminar"No confíen en aquellos que han encontrado la verdad; confíen en aquellos que todavía la buscan." André Kostolany
A més, i curiòssament perquè sol ser al revés, en el meu cas vaig evolucionant de menys a més progressista : Vaig començar políticament actiu amb una ideología de lo més "blaverista" i ultralliberal en Unió Valenciana i vaig anar evolucionant cap a la denominada "tercera via"
ResponderEliminar(nacionalisme moderat i mai excluient) que defeníem en Opció Nacionalista, i amb un caire cada dia més i més "social" , i després del tropés de UPyD del que creía era una opció de progrés (tot el contrari en la pràctica), ara em trove cada dia més i més d'acrod amb les tesis més progessistes i de caire social-demòcrata i he tornat al nacionalisme moderat : Arrivaré a este pas al marxisme com Chàvez i compañía ? No crec, en tot cas al socialisme de Lula o Bachellet o el de Hollande en quant a Europa front a les tesis de la Merkel i acòlits com el nostre Rajoy.
Jo esta evolució crec deu ser fruit de l' experiència que donen els anys, camí ja del mig segle, i que fa que ú a cada vegada es deixe menys influenciar per altres, vaja prenent nota i actuant i pensant en conseqüència .
Un altre exemple el tenim en el senyor Vestrynge, que ha evolucionat de la dreta pura i dura cap a l'esquerra política .
Estarem bojos els dos per anar caminant en contra del que sol passar normalment, i que es que la gent amb l'edat es fa més i més conservadora ? Alguns a açò li dien chaqueterisme, des de la seua idea monolítica i tancà de ment, incapaç d'evolucionar i pensar més allà del que pensa el seu líder del moment ...
Per passar de dreta o de regionalista a esquerra minoritària no es pot taxar de jaquetisme. Altre cas es lo de Blasco el d'Alzira, de extrema esquerra i anarquista ha passat a la dreta mes prepotent i el mes greu a institucionalitzar la corrupció en els seus càrrecs.
ResponderEliminarNo es bon exemple per a la gent d'esquerres o progresistes que amb tal de continuar en la vida política passa a postures liberals o oblida els seus orígens, si no de paraula, almenys si quan ho demostra amb fets.
I es que si a alguns ja els costa fer oposició, no diguem quan manen, que es molt mes difícil.
Les sigles em recorden massa a la UCD, que dia ser de centre i era el que era.
ResponderEliminar