¿ Sería aceptable que un grupo de ciudadanos con una causa común se dirigieran a casa de Jordi Juan y empezaran a gritar sus consignas frente a esta, empapelaran su fachada comunitaria con pasquines de protesta , subieran por la escalera comunitaria y aporrearan su puerta ? . ¿ Y que rodearan el Ayuntamiento y coaccionaran a los concejales hasta el punto de que estos, temerosos de salir , lo hicieran a escondidas y por una ventana ? . Contesten por favor antes de seguir leyendo .
Pues esto es lo que ha ocurrido en los casos de Esteban González Pons, vicesecretario del PP y diputado nacional, y con los concejales populares de una población gallega, con la plataforma de afectados por la hipoteca y por afectados por participaciones, respectívamente .
Mi respuesta es NO , porque si empezamos a romper las reglas de juego, acabaremos mal, en manos de algún iluminado populista como Chàvez . Y el acudir a protestar a la casa de un político o coaccionar a unos concejales lo es .
Se que algunos dirán que es fruto de la desesperación ante los oídos sordos de nuestros políticos, pero ello no debe de justificar el romper las reglas, porque si empezamos por ahí a saber donde y como acabaremos . Y porque de estos actos ha que suceda alguna agresión, pues siempre hay exaltados y quienes aprovechan para armar jaleo, hay un pequeño paso, y entonces lo lamentaremos .
Ya dije en otro artículo y ante los gritos de los miembros de la antecitada plataforma en el congreso, que las formas están matando al fondo , y con ello todos saldremos perdiendo.
Seria acceptable que un grup de ciutadans amb una causa comuna es dirigiren a casa de Jordi Juan i començaren a cridar les seues consignes enfront d'esta, empaperaren la seua fatxada comunitària amb pasquins de protesta , pujaren per l'escala comunitària i aporrejaren la seua porta ? . I que rodejaren l'Ajuntament i coaccionaren els regidors fins al punt que estos, temorosos d'eixir , ho feren d'amagat i per una finestra ? . Contesten per favor abans de continuar llegint .
Perquè açò és el que ha ocorregut en els casos d'Esteban González Pons, vicesecretari del PP i diputat nacional, i amb els regidors populars d'una població gallega, amb la plataforma d'afectats per la hipoteca i per afectats per participacions, respectívamente .
La meua resposta és NO , perquè si comencem a trencar les regles de joc, acabarem malament, en mans d'algun il·luminat populista com Chàvez . I l'acudir a protestar a la casa d'un polític o coaccionar uns regidors ho és .
Sé que alguns diran que és fruit de la desesperació davant de les oïdes sordes dels nostres polítics, però això no deu de justificar el trencar les regles, perquè si comencem per ací a saber on i com acabarem . I perquè d'estos actes hi ha que succeïsca alguna agressió, perquè sempre hi ha exaltats i els que aprofiten per a armar rebombori, hi ha un xicotet pas, i llavors ho lamentarem .
Ja vaig dir en un altre article i davant dels crits dels membres de l'antecitada plataforma en el congrés, que les formes estan matant al fons , i amb això tots eixirem perdent.
Estic totalment d'acord amb tu Enrique. La coacció es repobable en tots els seus termes i no hi ha causa que la justifique en mode algú. No hi ha enemics polítics. Hi ha adversaris i és amb la paraula amb el que es lluita. Jo tinc grans amics en el PP de Tavernes, em faig café amb ells quasi tots els dies, discrepem en molts aspectes però som amics i això, baix el meu punt de vista, és el que hi ha que recuperar per a la política.
ResponderEliminarEnrique, l'iluminat de Chaves, a mes a mes de que ja ha faltat, va alfabetitzar i democratitzar ell sol mes que tots els anteriors governants d'extremadreta avalats pel veí EEUU, amb els quals Veneçuela va arribar a una indecent pobresa del poble i l'enriquiment d'uns pocs. Al igual que els cubans, que a pesar del greu e injust bloqueig, son exemple en educació i sanitat publiques.
ResponderEliminarSobre lo de populiste, cal vore's el melic i recordar-s'en aci dels famosos Gil i Gil, Ruiz Mateos o Julian Muñoz. Tampoc queden millor molts altres líders polítics a casa nostra, fins i tot ara veiem molts regidors al poble amb brusa a falles. Això no es també populisme?
Que vajen a casa un polític a protestar no se si es passar-s'en o no, dependra de les formes, pero veig que ni això servirà, ací no dimiteix ningú ni amb aigua calenta, també va passar amb Eugenio a sa casa de la platja. De vegades no serveixen les formes mes dràstiques, pero si les postures dràstiques.
També s'han de guardar les formes amb el/s adversaris, com diu GEKKO, pero tenint sempre clara la postura a defensar, es pot raonar pero tampoc sense donar peu a la mentida ni la corrupció, en cap grau ni situació. A la política actual no li interessa el diàleg raonat, educat ni argumentat, no solen tenir massa bases on fonamentar-ho, només cal vore ja d'eixida el concepte d'organitzacio política antidemocrata als partits.
Per a un canvi substancial confie mes en una revolució des de zero que en la regeneració de les classes dominants, pues d'elles i no sols del polítics depenen els governs actuals.
Democracia un pais en que el president actual ha segut designat per gracia divina del anterior, botanse la constitucioque preveia altra cosa, constitucio a mes impossada per una majoria absoluta i absolutista quant va ser rebujada en referendum lliure pels ciutadans ? . DEIXAM QUE EU DUBTE...
ResponderEliminarEn açò que dius sobre el traspàs de poders a Veneçuela tens raó, Enrique, però crec que no tardaran en convocar eleccions i ahí manarà qui diga el poble. De totes maneres no estàvem parlant de Chàvez? No sé que preferisc, eixe suposat despotisme ilustrat de liders d'esquerra a sudamèrica o la democràcia dels amics d'EEUU amb les seues corrupteles institucionalitzades on no es té gens en compte al poble. I ací a Espanya i en democràcia també s'han comprat vots i voluntats moltes vegades, es fa inclús a una comunitat de veins o a una xicoteta associació (és un exemple, no cal llegir-ho literalment).
ResponderEliminarEm semblen més honestos Chàvez i Fidel que Bush i Aznar, que vols que et diga, hi ha molt menys pobrea amb els primers que amb els liberals, on tots no tenen les mateixes oportunitats, per molt liberals que es diguen. I mira que tenen molt més riquesa a repartir, sobretot al cas dels americans, que només volen als seus veins com a mà d'obra barata. Al menys amb els revolucionaris lo poc que tenen està millor repartit i no passen tanta fam ni penúries, mira d'altra banda els protegits dels occidentals com al nostre protegit N'Guema a l'ex-colònia de Guinea o els amiguets jeques petroliers del nostre Monarca i la querida Corina, com estan els seus paisos amb misèria i manca de drets humans i els bons negociets que fan entre els seus caps.
Ni tan ni tan poc,ni Aznars ni Fidels, en el mig, amb gent com Lula, millor al meu pareixer...
ResponderEliminar