EDITORIAL : Montesquieu , rematat

El otro día terminé un artículo con la expresión  ¡ Montesquieu ha muerto ! , referiéndome a las interjerencias del poder ejecutivo, es decir, el gobierno, en las tareas del poder judicial , cargándose el principio de la separación de los poderes (legislativo, judicial y ejecutivo ) , principio básico de cualquier democracia . 

Y lo señalaba en concreto en los casos de la siquiera imputación de la infanta Cristina en el caso Noos o el caso del pacto por el que los dirigentes de Unió Democrática han salido de rositas , para mi casos evidentes de interjerencia de los otros dos poderes en el judicial para cubrirse las espaldas la clase de profesionales de la política  que nos gobierna ( Hoy por tí mañana por mi ...) .

Y si hay algo en lo que más se pasa por el aro es el tema de los indultos que concede el gobierno central . 

Y no es que esté en contra de los indultos, pues es una forma de corregir las injusticias que muchas veces produce la justicia, sobre todo por la dilación de los procedimientos , pero también pienso que el poder de indultar debería de ser en todo caso de un órgano judicial, normalmente el superior al que ha dictado sentencia .

Y vengo a retraer el tema por el indulto concedido a un conductor kamikaze condenado a 13 años por un homicidio y lesiones graves, por parte del gobierno a pocos diez meses de entrar en la cárcel , caso en el que se sospecha que trás el indulto está el hecho de que el bufete de abogados tiene estupendas relaciones con el Partido Popular, al que le lleva normalmente sus asuntos . 

Si es así y así se prueba, es, a parte de delictivo, de una inmoralidad como para que rueden cabezas al más alto nivel, pues el atentado contra el estado de derecho es monumental : Veremos si no queda , una vez más, en agua de borrajas y se cubren de nuevo las espaldas unos a otros .

L'altre dia vaig acabar un article amb l'expressió Montesquieu ha mort! , referiéndome a les interjerencias del poder executiu, és a dir, el govern, en les tasques del poder judicial , carregant-se el principi de la separació dels poders (legislatiu, judicial i executiu) , principi bàsic de qualsevol democràcia . 

I ho assenyalava en concret en els casos de la ni tan sols imputació de la infanta Cristina en el cas Noos o el cas del pacte pel qual els dirigents de Unió Democràtica han eixit de rosetes , per al meu casos evidents d'interjerencia dels altres dos poders en el judicial per a cobrir-se les esquenes la classe de professionals de la política que ens governa (Hui per tu demà per mí ...) . 

I si hi ha quelcom en el que més es passa per la pedra és el tema dels indults que concedix el govern central . 

I no és que estiga en contra dels indults, perquè és una forma de corregir les injustícies que moltes vegades produïx la justícia, sobretot per la dilació dels procediments , però també pense que el poder d'indultar deuria de ser en tot cas d'un òrgan judicial, normalment el superior a qui ha dictat sentència . 

I vinc a retraure el tema per l'indult concedit a un conductor kamikaze condemnat a 13 anys per un homicidi i lesions greus, per part del govern a pocs deu mesos d'entrar en la presó , cas en què se sospita que després de l'indult està el fet de que el bufet d'advocats té magnífiques relacions amb el Partit Popular, a què li porta normalment els seus assumptes . 

Si és així i així es prova, és, a part de delictiu, d'una immoralitat com perquè roden caps al més alt nivell, perquè l'atemptat contra l'estat de dret és monumental : Veurem si no queda , una vegada més, en aigua de borratges i es cobrixen novament les esquenes els uns als altres .