Ayer escuché en Tele-Fabra, perdón, Canal 9, un resumen de la intervención anual por estas fechas del
" Presidente de la Generalidad " (en castellano, que es la lengua en la que habla él salvo verse forzado a lo contrario ) poniéndose medallas, discurso por supuesto mayoritariamente en castellano y con unas pinceladas de valenciano para quedar bien , y a continuación lo que opinaban diferentes líderes políticos y sindicales sobre el discurso.
Y me llamó la atención que mientras las réplicas de los líderes de Bloc, Psoe y IU fueron en valenciano, la del portavoz del PP fué en castellano . Y mientras que las de los líderes sindicales en la Comunidad de UGT y CCOO fueron en valenciano, la de los representantes empresariales , tanto de Valencia como de Castellón, fueron en castellano .
Y ello me retrotrajo a mi infanteza, aún en época del franquismo, en que las familias denominadas "bien" , es decir, los ricos y poderosos, hablaban a sus hijos en castellano "porque hacía más fino" .
Y me pregunto si es que el tema sigue igual, cuarenta años después, y el valenciano sigue siendo la lengua del pueblo y los de siempre siguen hablando en castellano, la lengua del poder .
Pero por contra veo que basta con salir de las poblaciones pequeñas o medianas hacia una grande, sin ir más lejos a Gandía o a cualquiera de las capitales valencianas ( ya no hablemos del cinturón industrial de Valencia ) para constatar que el valenciano es casi residual en el uso diario y general de la población de estas ciudades .
Y me pregunto si el proceso de normalización ha fracasado y su causa :
Particularmente opino que siguiendo el dicho de que más vale convencer que vencer, no se ha conseguido ni lo uno ni lo otro, pues al querer implantar un valenciano tan académico, éste resultaba extraño al alumnado y ciudadanía en general, y para los primeros era un "marrón" de asignatura que había que superar y olvidar como tantas otras .
Y pienso que desde la creación del la AVL se puesto en práctica mediante la regulación surgida desde este ente, un valenciano más acorde con el que habla el pueblo llano , por lo que esperemos pueda "convencer" y que la lengua valenciana sea la lengua de todos .
Pero bueno, es sólo mi modesta opinión, ¿ ustedes que opinan ? .
Ahir vaig escoltar en Tele-Fabra, perdó, Canal 9, un resum de la intervenció anual a l'hora d'ara del ' Presidente de la Generalidad ' (en castellà, que és la llengua en què parla ell excepte veure's forçat al contrari) posant-se medalles, discurs per descomptat majoritàriament en castellà i amb unes pinzellades de valencià per a quedar bé , i a continuació el que opinaven diferents líders polítics i sindicals sobre el discurs.
I em va cridar l'atenció que mentres les rèpliques dels líders de Bloc, Psoe i IU van ser en valencià, la del portaveu del PP va ser en castellà . I mentres que les dels líders sindicals en la Comunitat de UGT i CCOO van ser en valencià, la dels representants empresarials , tant de València com de Castelló, van ser en castellà .
I això em va retrotraure a mon infanteza, encara en època del franquisme, en que les famílies denominades 'bien' , és a dir, els rics i poderosos, parlaven als seus fills en castellà "porque hacía más fino " .
I em pregunte si és que el tema seguix igual, quaranta anys després, i el valencià continua sent la llengua del poble i els de sempre continuen parlant en castellà, la llengua del poder .
Però per contra veig que n'hi ha prou amb eixir de les poblacions xicotetes o mitjanes cap a una gran, sense anar més lluny a Gandia o a qualsevol de les capitals valencianes (ja no parlem del cinturó industrial de València) per a constatar que el valencià és quasi residual en l'ús diari i general de la població d'estes ciutats .
I em pregunte si el procés de normalització ha fracassat i la seua causa :
Particularment opine que seguint el dita que val més convéncer que véncer, no s'ha aconseguit ni una cosa ni l'altra, perquè al voler implantar un valencià tan acadèmic, este resultava estrany a l'alumnat i ciutadania en general, i per als primers era un 'marrón' d'assignatura que calia superar i oblidar com tantes altres .
I pense que desde la creació del l'AVL es lloc en pràctica per mitjà de la regulació sorgida des d'este ens, un valencià més coincident amb el que parla el poble pla , per la qual cosa esperem puga 'convencer' i que la llengua valenciana siga la llengua de tots .
Però bo, és només la meua modesta opinió, vostés que opinen ? .
Ahir vaig escoltar en Tele-Fabra, perdó, Canal 9, un resum de la intervenció anual a l'hora d'ara del ' Presidente de la Generalidad ' (en castellà, que és la llengua en què parla ell excepte veure's forçat al contrari) posant-se medalles, discurs per descomptat majoritàriament en castellà i amb unes pinzellades de valencià per a quedar bé , i a continuació el que opinaven diferents líders polítics i sindicals sobre el discurs.
I em va cridar l'atenció que mentres les rèpliques dels líders de Bloc, Psoe i IU van ser en valencià, la del portaveu del PP va ser en castellà . I mentres que les dels líders sindicals en la Comunitat de UGT i CCOO van ser en valencià, la dels representants empresarials , tant de València com de Castelló, van ser en castellà .
I això em va retrotraure a mon infanteza, encara en època del franquisme, en que les famílies denominades 'bien' , és a dir, els rics i poderosos, parlaven als seus fills en castellà "porque hacía más fino " .
I em pregunte si és que el tema seguix igual, quaranta anys després, i el valencià continua sent la llengua del poble i els de sempre continuen parlant en castellà, la llengua del poder .
Però per contra veig que n'hi ha prou amb eixir de les poblacions xicotetes o mitjanes cap a una gran, sense anar més lluny a Gandia o a qualsevol de les capitals valencianes (ja no parlem del cinturó industrial de València) per a constatar que el valencià és quasi residual en l'ús diari i general de la població d'estes ciutats .
I em pregunte si el procés de normalització ha fracassat i la seua causa :
Particularment opine que seguint el dita que val més convéncer que véncer, no s'ha aconseguit ni una cosa ni l'altra, perquè al voler implantar un valencià tan acadèmic, este resultava estrany a l'alumnat i ciutadania en general, i per als primers era un 'marrón' d'assignatura que calia superar i oblidar com tantes altres .
I pense que desde la creació del l'AVL es lloc en pràctica per mitjà de la regulació sorgida des d'este ens, un valencià més coincident amb el que parla el poble pla , per la qual cosa esperem puga 'convencer' i que la llengua valenciana siga la llengua de tots .
Però bo, és només la meua modesta opinió, vostés que opinen ? .
No hay comentarios:
Publicar un comentario