EDITORIAL : Sobre Catalunya i independència

Estem més que saturats de sentir en els noticiaris parlar sobre el tema de la independència de Catalunya. 

Ahir mateix vaig escoltar el senyor Pere Navarro, Secretari del PSC, declarar que se sentia com enmig de dos perdonavides, a veure qui amenaça més. 

I compartisc la seua opinió, açò pareix cada vegada més una baralla de galls, a veure qui diu més bravucadas : Per una costat, el senyor Más amenaçant amb que ens atinguem a les conseqüències si no li donem el que demana, i per un altre els del PP amenaçant a Catalunya de deixar-la fora de la UE si s'independitza unilateralment : Fins a un militar, per sort dels d'abans, amenaçant d'intervindre militarment donat el cas . 

I jo em pregunte : Potser qu' un poble com l'espanyol, capaç de passar d'una dictadura a una democràcia sense vessar una gota de sang, no serà capaç de trobar una solució que ens satisfaça a tots ?

Jo crec que sí, però potser el problema siga que ni el senyor Més ni el senyor Rajoy i companyia són eixos Suàrez, Fraga, Carrillo i la resta dels que van aconseguir una transició pacífica, a base de tolerància i molta mà esquerra . 

Podríem començar per deixar que el poble opine, com es va fer llavors, i permetre a catalans i bascos que es pronuncien lliurement per mitjà d'un referèndum, i a partir d'ací assentar-nos tots els pobles que conformem Espanya , i arribar a un acord sobre les nostres relacions . 

Tractar d'amagar un problema no el soluciona, i les postures
intolerants l'incrementen .

Però potser ací residisca el segon problema, que hi ha qui encara no ha entés que Espanya està composta per uns varis pobles o nacions, alguns amb una altíssima identitat pròpia, que requerix un tracte que així ho reconega , la qual cosa és evident no ocorre amb l'actual sistema autonòmic , donat el malestar continu de catalans i bascos, només cal veure els resultats electorals dels segons i els previsibles resultats dels primers en pocs dies . 

Potser la solució siga canviar estos polítics, tant d'un "bando" com del altre.


Estamos más que saturados de oír en los noticieros hablar sobre el tema de la independencia de Cataluña.

Ayer mismo escuché al señor Pere Navarro, Secretario del PSC, declarar que se sentía como en medio de dos matones, a ver quién amenaza más. 

Y comparto su opinión, esto parece cada vez más una pelea de gallos, a ver quién dice más bravucadas : Por una lado, el señor Más amenazando con que nos atengamos a las consecuencias si no le damos lo que pide, y por otro los del PP amenazando a Cataluña con dejarla fuera de la UE si se independiza unilateralmente : Hasta un militar, por suerte de los de antes, amenazando con intervenir militarmente dado el caso . 

Y yo me pregunto : ¿ Acaso un pueblo como el español, capaz de pasar de una dictadura a una democracia sin derramar una gota de sangre, no va a ser capaz de encontrar una solución que nos satisfaga a todos ?

Yo creo que sí, pero quizás el problema sea que ni el señor Más ni el señor Rajoy y compañía  son esos Suàrez, Fraga, Carrillo y demás que consiguieron una transición pacífica, a base de tolerancia y mucha mano izquierda .  

Podríamos empezar por dejar que el pueblo opine, como se hizo entonces, y permitamos a catalanes y vascos que se pronuncien libremente mediante un referéndum, y a partir de ahí sentarnos todos los pueblos que conformamos España , y llegar a un acuerdo sobre nuestras relaciones .

Pero quizás ahí resida el segundo problema, que hay quién aún no ha entendido que España está compuesta por varios pueblos o naciones, algunos con una altísima identidad propia, que requiere un trato que así lo reconozca  , lo cual es evidente no ocurre con el actual sistema autonómico , dado el malestar contínuo de catalanes y vascos, sólo hay que ver los resultados electorales de los segundos y los previsibles resultados de los primeros en pocos días .

Quizás la solución sea cambiar estos políticos, tanto de un "bando" como del otro .