Em referisc evidéntemente a les d'ahir, de les quals, al meu modest entendre, es deduïxen diverses conclusions :
- El Partit Popular ha sigut el clar guanyador a Galícia, encara que haja perdut vots en comparació amb les anteriors autonòmiques, quelcom en el que evidéntemente ha influït la política nacional, i Nuñez Feijóo es perfila com un vàlid recanvi o substitut de Rajoy en un moment donat.
Per contra, a Euskadi han retrocedit davant de l'allau nacionalista : Deu de variar el seu missatge en esta terra, perquè la seua posició de 'último mohicano' ja no ven.
- El Psoe s'ha escalabrat en ambdós regions, i Patxi López amb ell, per la qual cosa el que podria haver sigut un substitut de Rubalcaba ha quedat liquidat , fent hui més que mai que siga necessari en eixe partit una renovació total i absoluta, tant de líders com de programes : El 'que ve la dreta' ja no funciona, i s'ho estan menjant a trossos partits d'esquerra nacionalistes, com s'ha vist en estes dos autonomies o en la nostra mateixa, al meu pareixer per les seues postures filonacionalistas : Deu de centrar i unificar la seua posició, oblidant-se de filtre-jos nacionalistes, perquè per a còpies millor l'original.
En les catalanes segurament veurem novament una desfeta socialista, per la qual cosa Pérez Rubalcaba hauria de plantejar-se la renúncia .
- L'alta abstenció reflectix una vegada més el desapego de la ciutadania amb els seus polítics i amb lo de sempre i els de sempre : Fa falta una nova opció política a cavall entre ambdós opcions, que arreplegue eixe desencant i reil·lusione a l'electorat : UPyD està clar que no ho és, perquè no s'acaba de refermar fora de Madrid .
- El no deixar que el poble s'expresse lliurement porta com a conseqüència que el missatge dels radicals penetre en l'electorat : Ací tenim l'auge abretzale , del nacionalisme gallec i, probablement i si les enquestes no s' equivoquen, d'ERC i un CiU radicalitzat en les seues postures soberanistes.
Per tant, es deu de donar pas a referèndums tant a Catalunya com a Euskadi, per a saber què volen ambdós pobles.
- En conseqüència amb el resultat d'estos, es deu de refundar l'estat espanyol, perquè ambdós nacionalitats càpien en este, en el cas que no s'independitzen, perquè és clar que el model actual no els servix ni a elles ni a moltes altres : La nostra comunitat, sense anar més lluny, també eixiria beneficiada amb un concert econòmic . Cal avançar cap al federalisme.
Però be, jo només sóc un pobre aspirant a analista polític, pares té la pàtria i esperem que actuen de la forma en què s'espera d'ells .
Me refiero evidéntemente a las de ayer, de las cuales, a mi modesto entender, se deducen varias conclusiones :
- El Partit Popular ha sigut el clar guanyador a Galícia, encara que haja perdut vots en comparació amb les anteriors autonòmiques, quelcom en el que evidéntemente ha influït la política nacional, i Nuñez Feijóo es perfila com un vàlid recanvi o substitut de Rajoy en un moment donat.
Per contra, a Euskadi han retrocedit davant de l'allau nacionalista : Deu de variar el seu missatge en esta terra, perquè la seua posició de 'último mohicano' ja no ven.
- El Psoe s'ha escalabrat en ambdós regions, i Patxi López amb ell, per la qual cosa el que podria haver sigut un substitut de Rubalcaba ha quedat liquidat , fent hui més que mai que siga necessari en eixe partit una renovació total i absoluta, tant de líders com de programes : El 'que ve la dreta' ja no funciona, i s'ho estan menjant a trossos partits d'esquerra nacionalistes, com s'ha vist en estes dos autonomies o en la nostra mateixa, al meu pareixer per les seues postures filonacionalistas : Deu de centrar i unificar la seua posició, oblidant-se de filtre-jos nacionalistes, perquè per a còpies millor l'original.
En les catalanes segurament veurem novament una desfeta socialista, per la qual cosa Pérez Rubalcaba hauria de plantejar-se la renúncia .
- L'alta abstenció reflectix una vegada més el desapego de la ciutadania amb els seus polítics i amb lo de sempre i els de sempre : Fa falta una nova opció política a cavall entre ambdós opcions, que arreplegue eixe desencant i reil·lusione a l'electorat : UPyD està clar que no ho és, perquè no s'acaba de refermar fora de Madrid .
- El no deixar que el poble s'expresse lliurement porta com a conseqüència que el missatge dels radicals penetre en l'electorat : Ací tenim l'auge abretzale , del nacionalisme gallec i, probablement i si les enquestes no s' equivoquen, d'ERC i un CiU radicalitzat en les seues postures soberanistes.
Per tant, es deu de donar pas a referèndums tant a Catalunya com a Euskadi, per a saber què volen ambdós pobles.
- En conseqüència amb el resultat d'estos, es deu de refundar l'estat espanyol, perquè ambdós nacionalitats càpien en este, en el cas que no s'independitzen, perquè és clar que el model actual no els servix ni a elles ni a moltes altres : La nostra comunitat, sense anar més lluny, també eixiria beneficiada amb un concert econòmic . Cal avançar cap al federalisme.
Però be, jo només sóc un pobre aspirant a analista polític, pares té la pàtria i esperem que actuen de la forma en què s'espera d'ells .
 |
| Un líder al alça front a un altre frustat |
Me refiero evidéntemente a las de ayer, de las cuales, a mi modesto entender, se deducen varias conclusiones :
- El Partido Popular ha sido el claro ganador en Galicia, aunque haya perdido votos en comparación con las anteriores autonómicas, algo en lo que evidéntemente ha influído la política nacional, y Nuñez Feijóo se perfila como un válido recambio o sustituto de Rajoy en un momento dado. Por contra, en Euskadi han retrocedido ante la avalancha nacionalista : Debe de variar su mensaje en esta tierra, pues su posición de "último mohicano" ya no vende.
- El Psoe se ha descalabrado en ambas regiones, y Patxi López con él, por lo que el que podría haber sido un sustituto de Rubalcaba ha quedado finiquitado , haciendo hoy más que nunca que sea necesario en ese partido una renovación total y absoluta, tanto de líderes como de programas : El "que viene la derecha" ya no funciona, y se lo están comiendo a cachos partidos de izquierda nacionalistas, como se ha visto en estas dos autonomías o en la nuestra misma, para mo por sus posturas filonacionalistas : Debe de centrar y unificar su posición, olvidándose de filtreos nacionalistas, pues para copias mejor el original.
En las catalanas seguramente veremos de nuevo un descalabro socialista, por lo que Pérez Rubalcaba debería plantearse la renuncia .
- La alta abstención refleja una vez más el desapego de la ciudadanía con sus políticos y con lo de siempre y los de siempre : Hace falta una nueva opción política a caballo entre ambas opciones, que recoja ese desencanto y reilusione al electorado : UPyD está claro que no lo es, pues no se acaba de afianzar fuera de Madrid .
- El no dejar que el pueblo se exprese libremente trae como consecuencia que el mensaje de los radicales penetre en el electorado : Ahí tenemos el auge abretzale , del nacionalismo gallego y, probablemente y si las encuestas nos e equivocan, de ERC y un CiU radicalizado en sus posturas soberanistas.
Por lo tanto, se debe de dar paso a referéndums tanto en Cataluña como en Euskadi, para saber qué quieren ambos pueblos.
- En consecuencia con el resultado de éstos, se debe de refundar el estado español, para que ambas nacionalidades quepan en éste, en el caso de que no se independicen, pues es claro que el modelo actual no les sirve ni a ellas ni a muchas otras : Nuestra comunidad, sin ir más lejos, también saldría beneficiada con un concierto económico . Hay que avanzar hacia el federalismo.
Pero bueno, yo sólo soy un pobre aspirante a analista político, padres tiene la patria y esperemos que actúen de la forma en que se espera de ellos .
No hay comentarios:
Publicar un comentario