ADEU A QUADERNS DE REFLEXIÓ, BENVINGUTS AL QUADERN D'ENRIC (actualitzat)

Quant vaig començar esta etapa de Quaderns de Reflexió tenía ben clar el perquè ho fea,una forma de que ningú em censurara, i quant deixaría de fer-lo com a tal el conegueu : Quant per un costat deixara de ser una diversió per a mi, i ho ha deixat de ser i des de ja fa un temps, i per contra passara a ser una obligació el fer-lo, i ho està sent;  I per altre costat quant deixara de ser eixe blog neutral que ha segut o almenys ho ha intentat des de que va naixer, i ho va a deixar de ser pel que vaig a anunciar. 

Aleshores tenía pensat passaría a ser el blog personal d'Enric Estruch i Ferrando, i es el que va a ser a partir de huí, amb qui es i com pensa éste i no com a eixe blog que va naixer amb l'idea de neutralitat. De fet si es fixeu ja ha canviat i tot el nom del blog. 

I en conseqüència editaré a la meua gana i no a la de l'actualitat com en el vell Quadern, pel que no tindrà perquè tindre una seguida com fins ara, aniré al meu aire i no per l'obligació que supossava ser un blog d'informació, debat i reflexió de tots, éste es com dic el meu personal en endavant i anirà al meu ritme i no el de l'actualitat. Ara bé, com em conec, tampoc canviarà massa ...

I ara vos vaig a comptar una història, una "batalleta" del tío porreta", però amb un fí.

Mitjanía o finals del any 94, no recorde bé la data exacta. Sala d'estar de Don Vicent Gascón-Pelegrí, per als que la coneguereu, eixa saleta plena de llibres i de papers a grapats que tenía Don Vicent a l'entrada de sa casa a ma esquerra.

El Partit Popular començava a arrancar amb força, era l'época dels Aznar i companyía, però en Tavernes no passaven dels dos o tres regidors i buscaven una persona o persones noves per a les municipals de Juny del 95, aleshores Eugenio encara o no havíen contactat amb ell o no havía dit sí, ell ho sabrà. 

Ens cita Don Vicent a mon pare i a mi en eixa saleta i ens proposa en nom del PP anar en dita llista, un dels dos, els dos, com vullguerem i on vullguerem, inclús encapselant-la.

I abdòs declinarem tant per a nosaltres honorable oferta, mon pare perquè després de molts anys dedicat a la vida pública ja no pensava tornar a ella, i jo perquè  militava en Unió Valenciana des del 89, era en eixos moments el seu Secretari Local, i les meues idées cassaven amb este partit i no amb el PP.

Per tant si havera volgut "fer carrer", "canviar de xaqueta" i "arrimar-me al sol que més calenta", aleshores i com sabeu el sol popular (l'any 96 Aznar entrava de President i previament en el 95 Eugenio es convertía en el seu primer Alcalde amb 7 dels 17 regidors),  ja havera tingut l'ocassió, fa anys però per damunt de tot sempre per a mi ha estat l'honradesa amb mi mateix i no vaig acceptar. 

Estos fets son com els dic i si algú vol negar-ho, l'ofertant com sabeu ja ha mort i els del PP d' aleshores sabreu qui era o no era dins del vostre partit, que ho faça per així varen ser, ni més ni menys. 

En Unió Valenciana i com a primer Secretari Local i de la sub-comarca de La Valldigna i després President Local, havera pogut ser regidor, arrivarem a tindre'n quatre i a estar en el govern, ho estaguerem sent jo Secretari Local del 87 al 91, però sempre vaig declinar anar en llocs "d'eixida", així ho poden testificar els tants i tants companys d'aleshores que huí seguixen per ahí "donant guerra" i als que molts vaig a defraudar (ho sent però hi ha el que hi ha).  

Per tant si havera volgut "fer carrera" i com estava amb el sol que més calentava" aleshores, tant a nivell local pel dit com a nivell autonòmic estaguerem "tallant l'abadejo" per aquells anys com bé sabeu els que seguiu la política, l'havera pogut fer també i des de ja fa temps.

I ja fa uns pocs messos, vaig ser jo el primer que no vaig voler encapselar D-UxT perquè volíem que fora una força neutral, de caire localista, i el meu perfil no era eixe. I sabíem perfèctament que al més que podíem aspirar era a traure'n un i entrar a l'ajuntament. 

I a que ve tota esta història,es preguntareu ? A de lo que alguns ja estan començant a dir i el que altres direu després d'anunciar que VAIG A SOLICITAR L'AFILIACIÓ AL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ ( Si, al Bloc i no a Compromís perquè vullc formar part de la vertent nacionalista d'acord a les meues idées dins d'eixa coalició) .

I ho vaig a fer amb la convicció de qui compartix quasi el cent per cent de la seua ideología i tractarà des de dins que siga eixe cent per cent com estan fent des de fa temps antics companys com Vicent Flor o recéntment amics com Pep González, regidor en Montserrat, o la meua amiga Lucía Bó en Tavernes, eixa que jo mai he deixat de costat com si varen fer altres quant donà este mateix pas que jo vaig ara a seguir (un besset Lucía).  

Sé que este pas em va a portar males cares i alguna inclús girada, se que m'afectarà i més en estos agres moments de la meua vida en els que estic més sensible que mai, però procuraré no m'importe massa doncs els que realment son amics meus no ho van a fer, i els que ho facen ressultarà que no ho eren.

Perquè amics jo en tinc i de bons en tots els partits, des de la dreta franquista de la que no reneguen, fins a Podemos i segur que algun "amagat" de moment per Ciudadanos, i per supossat en el PP, en el Psoe i en Esquerra Unida, i com som demòcrates i sabem distinguir entre adversaris polítics i enemics, seguim sent per damunt de tot amics, i discrepem i discreparem però per damunt de tot les persones: Espere així sigam, alguna decepció segur m'emportaré (espere que no salut com a tú amiga).

I per tot açò i per honradesa amb tots vosalters, els lectors que haveu seguit a centenars i a diari este blog, no puc seguir fent-lo com tal, ha perdut el seu sentit i passa a ser el meu blog personal i en ell aniré diguent comforme em naisca i al igual que vaig a fer en el faceboook allò que i quant millor em parega.

Per tant en endavant deixe de ser l'editor de Quadern, un blog neutral, i passe a ser el ciutadà Enric Estruch i Ferrando, simpatitzant de moment i en breu militant del BLOC, i per tant al seu servici per al que de mi requerisca i al servici dels governs que este partit recolza i a tots nivells per al que de mi puguen requerir.

I seguiré com a vocal de la Taula de Mobilitat (ara ja sabreu perquè no he volgut recentment pressidir-la, pense deu ser un President neutral el que la dirigisca), i seguiré mentres els meus companys vullguen com a Tresorer d'Aceplat (ésta es totalment apolítica i allí cabem tots els que els seus fins compartim sigam de l'ideología que sigam i sabeu que així es i en les dos darreres eleccions locals s'ha vist) . I seguiré aidant a ACUDE, a Càrites, a Solidaritat amb el Terrcer Mon, i a tot allò on puga i se me requerisca, perquè Enric seguirà sent el mateixet. 

Sols me queda despedir-me de tots vosaltres estimats lectors, sé que molts es sentireu decepcionats però ú té que ser primer que rés honrat i consequent amb ell mateix per a poder ser-ho amb els demés i no ho sería seguir amagat darrere una supossada neutralitat, vos assegure que ho ha segut fins fa poc, sería lo còmode seguir ací fent campanaya a favor o en contra de des d'ella però no sería honrat.

Fins ací ha arrivat doncs Quaderns de Reflexió i comença el Quaderrn d'Enric on seguiran tenint cabuda tots els escrit de la SIUM, el Grup Muntanya, ACUDE, Càrites i demés, però ja no, no tendría sentit, els d'altres forces polítiques.

I qui vullga que em seguisca i qui no no, però sabent cadascú qui es i on està i per tant s'han acabat els anònims, qui vullga algo amb noms i cognoms, com en altres mitjans, i no es canseu en escriure més anònims ni alabant-me ni criticant-me, no els vaig a publicar si son anònims salvo els Gekko i similars que sí sé qui sou.

I si algú té algo personalment que dir-me també teniu el meu whatssap i e-mail, éste està dalt a la dreta i el meu número de teléfono es públic per motius professionals i  els amics i coneguts el teniu.