PAN DE HIGO

Els que conegeu la cançò ja sabeu a que em referisc.

Em diuen alguns que des de que m'he afiliat al Bloc m'he fet radical, que tot es atacar al PP, que si

estic obsesionat, que si tot es llançar merda contra éstos :

Doncs no senyor, ni m'hee radicalitzat ni li tinc manía al PP ni a ningú en concret.

Símplement que jo no tinc la culpa de que la UE ens sancione per culpa del malfer de Zaplana i Camps, o de la Gurtel, o del cas ... un milió per desgràcia per a eixos regidors i afiliats populars que de bona fé estan "pelant-se el cul" tots els dies defenent moltes vegades lo indenfendible mentres per dalt els "venen" dia si dia també : El meu reconeiximent a ells, als regidors d'ací Tavernes, al meu cossí Jose Luis de Benifairó, a Sebastià Mahiques i a tants altres als que conec i aprecíe.

Però jo no tinc la culpa de que isquen dia sí dia també en els mitjans de comunicació els seus dirigents i algún "paio" com el de Gandia, no es culpa meua, jo sols ho veig i ho condemne.

Al igual que també condemne els destarifs dels altres, els socialistes, i dic que que Orengo, el que va començar la ruina de Gandia, siga assesor de Puig no em fa gens ni miqueta de gràcia. I em sembla mal pels regidors i ex-regidors socialistes als quals també en conec uns quants i son gent bona, sana, com David de Simat per exemple, Agustí en Benifairó o els d'ací Tavernes.

I en quant a lo de radical ... símplement que unes paraules d'un estimat familiar ja no entre nosaltres que m'han arrivat de que no siga un amargat i que canvie de vida per a deixar de ser-ho m'han fet replantegar-me moltes coses. 

I entre elles el deixar de ser tan "políticament correcte", algo sempre s'ha de ser, la vida funciona així, deixar d'intentar ser amics de tots mentres alguns em giren ara la cara per afiliar-me aci o allí, el tractar de que tot es faça per consens, ho seguiré intentant però ... ú ja es cansa, al final les urnes parlen, ahí teniu els ressultats de tant d'intent de dialec i consens, ni un 2% del vot ciutadà. 

I he decidit dir en la messura del possible el que vullga, fer el que vullga, i sobre tot no amagar el que pense en el fons, deixar de ser tant correcte i ser més jo mateix. 

I això es el que estic fent, dir el que pense i no el que convinga, s'han acabat els convencionalismes pel que diran o deixaran de dir, que diguen el que vullguen, açò es el que pense i ho dic.

I així i tot dic dins de la messura de lo possible perquè per la meua professió em costarà callar més de quatre cosses, algun dia també podré deixar de callar per açò, huí per huí, i com tots, no soc ninguna excepció, dependec de tercers i tinc que tragar i callar més de quatre cosses. 

Però bé, açò hi ha, qui vullga que em compre i qui no que em venga, açò darrer algú/uns ja ho estan fent (si, sé qui sou els de cert mitjà de comunicació i ho lamente). 

P.D: Sí , seguix agradant-me el heavy metall.