Es algo yá habitual, por desgracia, el oir hablar de desahucios .
Pero lo que no es habitual es que el desahuciador sea una administración pública.
En concreto, me refiero al desahucio de una persona , además con una minusvalía, y con una menor a su
cargo, por parte del Instituto de la Vivienda de Madrid .
Vale que esta persona estaba ocupando ilegalmente una vivienda de esa entidad, pero también hay que saber que lo había hecho porque no se le había concedido ninguna vivienda social sobre pedirlo reiterádamente,y por lo que , y por pura necesidad, se había decidido por no abandonar, en ningún caso violentar, la vivienda que tenían asignada sus abuelos por parte de ese instituto, y sobre la que no tenía derecho a seguir ocupando una vez fallecidos los beneficiarios.
Pero es que además de quedarse en la calle, la penalizan por la,infracción cometida a no poder obtener ya nunca más una vivienda social.
Y yo digo que , aunque la ley es la ley y ésta debe de hacerse cumplir en cualquier estado de derecho, también es verdad que la justicia no debe de ser ciega, y que debería de tenerse en cuenta las circunstancias subjetivas de cada caso, y en este, haber facilitado a esa persona el que siguiera viviendo en su vivienda familiar, pagando una renta social, en vez de hecharla a la calle y santas pascuas .
La ocupación ilegal no debe de ser alentada ni justificada como principio, pero llega un momento en que lo legal no es lo moral y esa inmoralidad hace que podamos llegar a justificar una ilegalidad .
És quelcom ja habitual, per desgràcia, el sentir parlar de desnonaments .
Però el que no és habitual és que el desahuciador siga una administració pública.
En concret, em referisc al desdonament d'una persona , a més amb una minusvalidesa, i amb una menor a càrrec seu, per part de l'Institut de la Vivenda de Madrid . Val que esta persona estava ocupant il·legalment una vivenda d'eixa entitat, però també cal saber que ho havia fet perquè no se li havia concedit cap vivenda social sobre demanar-ho reiterádamente,y pel que , i per pura necessitat, s'havia decidit per no abandonar, en cap cas violentar, la vivenda que tenien assignada els seus iaios per part d'eixe institut, i sobre la qual no tenia dret a continuar ocupant una vegada morts els beneficiaris. Però és que a més de quedar-se en el carrer, la penalitzen per la,infracción comesa a no poder obtindre ja mai més una vivenda social.
I jo dic que, encara que la llei és la llei i esta deu fer-se complir en qualsevol estat de dret, també és veritat que la justícia no deu de ser cega, i que deuria tindre's en compte les circumstàncies subjectives de cada cas, i en este, haver facilitat a eixa persona el que continuara vivint en la seua vivenda familiar, pagant una renda social, en compte d'hecharla al carrer i sant pasqües .
L'ocupació il·legal no deu de ser encoratjada ni justificada com a principi, però arriba un moment en què el legal no és el moral i eixa immoralitat fa que podem arribar a justificar una il·legalitat .
És quelcom ja habitual, per desgràcia, el sentir parlar de desnonaments .
Però el que no és habitual és que el desahuciador siga una administració pública.
En concret, em referisc al desdonament d'una persona , a més amb una minusvalidesa, i amb una menor a càrrec seu, per part de l'Institut de la Vivenda de Madrid . Val que esta persona estava ocupant il·legalment una vivenda d'eixa entitat, però també cal saber que ho havia fet perquè no se li havia concedit cap vivenda social sobre demanar-ho reiterádamente,y pel que , i per pura necessitat, s'havia decidit per no abandonar, en cap cas violentar, la vivenda que tenien assignada els seus iaios per part d'eixe institut, i sobre la qual no tenia dret a continuar ocupant una vegada morts els beneficiaris. Però és que a més de quedar-se en el carrer, la penalitzen per la,infracción comesa a no poder obtindre ja mai més una vivenda social.
I jo dic que, encara que la llei és la llei i esta deu fer-se complir en qualsevol estat de dret, també és veritat que la justícia no deu de ser cega, i que deuria tindre's en compte les circumstàncies subjectives de cada cas, i en este, haver facilitat a eixa persona el que continuara vivint en la seua vivenda familiar, pagant una renda social, en compte d'hecharla al carrer i sant pasqües .
L'ocupació il·legal no deu de ser encoratjada ni justificada com a principi, però arriba un moment en què el legal no és el moral i eixa immoralitat fa que podem arribar a justificar una il·legalitat .
No hay comentarios:
Publicar un comentario