Hui, Dimecres 2 de Maig, fa 6 mesos, 182 dies exactament, que començarem aquesta aventura editorialinternàutica anomenada Quadern de Reflexions.
El motiu era els problemes que tenia en altres blogs, en els quals alguns comentaristes aprofitaven per atacar-me, sempre anònima i covardament, per les meues idees, foren les que foren, no entraven siquiera en el fons, moltes vegades amb la complicitat dels editors per activa o per omissió.
Per el que em decidí, amb l'ajuda tècnica del meu fill de 12 anys i la meua dona, la qual seguix necessitant al dia de hui, des-de ací li rendix abdos el reconeixement que els dec, crear aquest blog, on tothom, fora de la idea política o social que fora , sempre que es fera des de la tolerància i els respecte, poguera escriure o comentar el que volguera, i al mateix temps el informar del que passa dia a dia al poble i a la comarca, lliure, neutral i plural-ment, especialment de temes socials però també polítics, es inevitable, doncs formen part també del dia a dia, fugint de la informació segada per la seua ideologia d'altres blogs, i fer articles d'opinió, editorials i comentaris a la informació publicada, com a editor, per a que es reflexionara sobre els temes tractats, de ahí el nom del blog.
Eu hem aconseguit ? De moment la nostra mitjana d'entrades diàries, es de vora 120, però no ens deixem deslumbrar per les dades sense tindre en compte els fets : la desgraciada mort d'el fill d'un amic, Juan Laparra, al principi de començar aquesta aventura, fa que eixa xifra siga tan alta , per les nombroses entrades, inclús des de Catalunya, que arribaren pel luctuós succés.
Si deixem arrere eixes xifres concretes, en nombre de entrades ha anat augmentant dia a dia, fins arribar a una mitjana de entre 70 i 80 els últims mesos, i actualment rosant ja el centenar, creixent dia a dia.
Així que, creguem que eu estem aconseguint : sabem que ens falta encara recórrer un llarg camí per arribar a les xifres d'altres blogs, però, com diuen els italians, piano , piano vai lontano,( o algo així ), no tenim presa, la raó i la faena ben feta, al final s'imposa i eu està demostrant la pujada diària d'entrades, inclús els caps de setmana on baixava un muntó i ara ja no tant (els Diumenges i festius com avui no solem publicar i per el tant actualitzar el blog, li deguem el temps a la família i al oci, descansar de la rutina diària).
Gràcies a tots els seguidors i com vos he dit varies vegades i a força de posar-me pesat, correu la veu de que hi ha algun blog neutral i no polititzat a La Valldigna, es la millor forma de que siga'm creixent, donat que alguns partits i associacions ens neguen el pa i la sal: pitjor per a ells, a menys ciutadans arrivaràn.
Signat, Enrique Estruch i Ferrando, editor del Blog.
No hay comentarios:
Publicar un comentario