BANKIA VA A NECESITAR AYUDA PÚBLICA

Hui m' he alçat amb la noticia en RNE de Espanya de que Bankia va a necessitar de fons públics per a seguir endavant, i no m'èxtranya ni crec que a vostés,e estimats lectors que en seguisquen cada dia, la notícia, doncs ja es veia vindre.

El senyor Olivas, al que la Generalitat a premiat apoyanlo-lo , ara vorem si poden, per a que seguisca com a Vicepresident de Bankia i com a director de Bancaixa, la va vendre "la burra" que diguem popularment , ben venuda a Rato, un polític com ell però almenys expert en direcció d'entitats econòmiques.

Olivas i Rato, que dos per a un putxer...atzo ?

I no eu dic jo, sinó un alt directiu abans de Caja Madrid i ara de Bankia, íntim amic d'un amic meu valencià però que ha treballat arreu de tota Espanya i entre altres, molt de temps en Madrit, i ara resident en la nostra platja.

Li van vendre a Rato una novia riqueta , donat que els números son molt maquillables i més en banca, doncs els préstecs tu pots a un altre dir que son de fàcil cobro I després ser en realitat incobrables I tindre que embargar o quedárte-los com a patrimoni per nasos, com ha passat amb el València i els terrenys de Mestalla amb Bancaja o el fallit del grupo Bautista Soler en Banc de València.

Es dir, Rato, no se si voluntària o involuntàriament, s'ha trobat una novia quebrada,ell, un novii que tampoc estavamolt boiant per el vist amb la noticia de hui.

I de ahí, un matrimoni arruïnat del tot que ara ens va a costar a tots de la butxaca,e especialment als valencians, que hem pasat de sentir que teníem dos de les caixes més sanes d'Espanya i un banquet xicotet però sanet (Bankia, Cam i Banc de València) a vore que de veritat teníem tres entitats quebrades gràcies a la inutilitat dels seus dirigents, polítics i sindicalistes professionals nomenats per altres polítics professionals i dos sindicats principalment, que a cada vegada son menys sindicats i més associacions de guanyar diners.

Ja eu dia Monleón : A GUANYAR DINERS... sí, però ells que se'n aniran donat el cas, amb les butxaques plenes i una bona no, ex-ce.llent jubilació o col·locació en algun organisme públic o , perquè no, un més no es nota, el cementeri de elefants que son les diputacions i el senat. 

Als demés rebrem ara una " burra " flaca, plena de puses, i quasi moribunda.