Lo digo por el resultado yá comentado en editorial anterior de las elecciones en Italia, en las que el partido
del señor, por decirle algo, Berlusconi, ha ganado las elecciones en el senado y quedado segundo en el congreso, teniendo con ello además la llave de la gobernabilidad del país alpino.
Es decir, una opción liderada por un señor condenado yá en dos casos por corrupto y que ha mangoneado a su gusto durante su época anterior de gobierno todo lo que le ha apetecido, aprovechando su mayoría absoluta para cambiar incluso leyes para evitar ser procesado por ello , no sólo no es rechazada de plano sino que se convierte en el segundo partido más votado en total .
Esto sólo se puede entender pensando que los italianos han asumido como algo inherente a la política la corrupción .
Y yo pregunto : ¿ ocurre lo mismo en España ?
Si no, no se explicaría que, por ejemplo, el PP tuviera a 11 de sus diputados autonómicos valencianos imputados y lo consintamos, o que la hija del rey se vaya a ir de rositas por ser quién es, o que se pacte una condena mínima a dos diputados de Unió Democrática y se vayan también de rositas, y que todo ello lo critiquemos pero ahí queda todo ... ¿ o no ? .
Si empezamos a sumir como algo inevitable lo que sí lo es, mal vamos .
Ho dic pel resultat ja comentat en editorial anterior de les eleccions a Itàlia, en les que el partit del senyor, per dir-li quelcom, Berlusconi, ha guanyat les eleccions en el senat i quedat segon en el congrés, tenint amb això a més la clau de la governabilitat del país alpí.
És a dir, una opció liderada per un senyor condemnat ja en dos casos per corrupte i que ha manifassejat al seu gust durant la seua època anterior de govern tot el que li ha apetit, aprofitant la seua majoria absoluta per a canviar inclús lleis per a evitar ser processat per això , no sols no és rebutjada de ple sinó que es convertix en el segon partit més votat en total .
Açò només es pot entendre pensant que els italians han assumit com quelcom inherent a la política la corrupció .
I jo pregunte : ocorre el mateix a Espanya ?
Doncs vist allò que s'ha vist en el nostre panorama actual pareix que per desgràcia també, perquè ja no ens estranyem, i el que és més greu, no ens immutem davant dels quasi diàriament casos de corrupció de polítics que apareixen al nostre país .
Si no, no s'explicaria que, per exemple, el PP tinguera a 11 dels seus diputats autonòmics valencians imputats i ho consentim, o que la filla del rei se'n vaja a anar de rosetes per ser qui és, o que es pacte una condemna mínima a dos diputats de Unió Democràtica i se'n vagen també de rosetes, i que tot això ho critiquem però ací queda tot ... o no ? .
Si comencem a sumir com quelcom inevitable el que sí ho és, mal anem ."
Ho dic pel resultat ja comentat en editorial anterior de les eleccions a Itàlia, en les que el partit del senyor, per dir-li quelcom, Berlusconi, ha guanyat les eleccions en el senat i quedat segon en el congrés, tenint amb això a més la clau de la governabilitat del país alpí.
És a dir, una opció liderada per un senyor condemnat ja en dos casos per corrupte i que ha manifassejat al seu gust durant la seua època anterior de govern tot el que li ha apetit, aprofitant la seua majoria absoluta per a canviar inclús lleis per a evitar ser processat per això , no sols no és rebutjada de ple sinó que es convertix en el segon partit més votat en total .
Açò només es pot entendre pensant que els italians han assumit com quelcom inherent a la política la corrupció .
I jo pregunte : ocorre el mateix a Espanya ?
Doncs vist allò que s'ha vist en el nostre panorama actual pareix que per desgràcia també, perquè ja no ens estranyem, i el que és més greu, no ens immutem davant dels quasi diàriament casos de corrupció de polítics que apareixen al nostre país .
Si no, no s'explicaria que, per exemple, el PP tinguera a 11 dels seus diputats autonòmics valencians imputats i ho consentim, o que la filla del rei se'n vaja a anar de rosetes per ser qui és, o que es pacte una condemna mínima a dos diputats de Unió Democràtica i se'n vagen també de rosetes, i que tot això ho critiquem però ací queda tot ... o no ? .
Si comencem a sumir com quelcom inevitable el que sí ho és, mal anem ."
