valencià -ana [valensiá]
| 1. |
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
|
| 2. |
m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
|
| 3. |
m. LING. Varietat d'esta llengua parlada en la Comunitat Valenciana. septentrional, valencià central, valencià meridional.
|
| 4. | Català -ana [katalá]
|
Ens referim a l'editorial de dilluns sobre el tema de la denominació de la nostra llengua en el nou diccionari de la Academia Valenciana de la Llengua ( la de dalt ) , i el poc, nul, interés que haveu tingut els comentaristes, un sòl comentari, en el tema, vorem huí, mentres que per contra haveu seguit tot el cap de setmana i fins ahir mateix, amb el tema de la moció de Karina (32 comentaris), la rebaixada cadastral (16), la sentència sobre el pleno extraordinari de Agost (15) , Fitur i la política turística (31) i, com no, l'assumpte del copia i pega ( 33 a les 10 de la nit de ahir ) .
Es a dir, tenim que deduir o bé qué tothom està conforme amb la AVL, que no crec, que la gent està farta d'esta guerra, qué no descarte, qué la gent està farta de populisme i de que sòls s'enrecorden d'ella per a defendre el que els interessa a vostés , senyors polítics, en un moment donat , ó qué a la gent el que realment li interessa i li preocupa es el dia a dia i que li solventen els problemes com és , en este cas, els impostos, els desdonaments o la política diaria municipal i per tant la més propera al veí , la que més li afecta i sobre la que millor pot opinar i tractar d'influir : Pense que de les quatre, les tres darreres opcions son les qué més s'acosten a la realitat .
Així que, senyors polítics, deixen vostés treballar els experts en cada matèria i dediquen's a solventar els problemes reals i diaris dels ciutadans, que no s'acabaràn la faena , i no s'apunten al carro de la demagogia barata i el popularismes mentres no fan el que prediquen ni en públic i menys en lo privat , agafant banderoles com un devot passetjaren un cristo en processó en tal de traure rèdit en un moment donat i més quant les cosses es van cap avall, i a més sobre coses en les que sòls creuen de boqueta i quant es convé però no reflexen en el seu fer diari .
