Dario Fo ha escrit el Manifest Internacional del Dia Mundial del Teatre 2013
Com es tradicional cada Dia Mundial del Teatre, es llegirà el Manifest Internacional d’enguany, que ha escrit Dario Fo.
El Manifest Internacional es llegirà hui dimecres 27 de març, Dia Mundial del Teatre, en la Casa de la Cultura abans de la representació de l’obra El vestit nou de l’emperadriu.
El text és el següent.
Fa molt de temps el poder va prendre una decisió intolerant contra els comediants quan els expulsà del país.
Actualment els actors i les companyies teatrals tenen dificultats per a trobar escenaris públics, teatres i espectadors, tot a causa de la crisi.
Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar aquells que els citen amb ironia i sarcasme, ja que no hi ha lloc per als actors ni hi ha un públic a qui dirigir-se.
Per contra, durant el Renaixement, a Itàlia, els que governaven van haver de fer un esforç important per a mantenir a ratlla els comediants, ja que congregaven un públic abundant.
Es sap que el gran èxode d’actors de la Commedia dell’Arte va tenir lloc en el segle de la Contrareforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d’ofendre la ciutat santa.
El 1697, el papa Innocenci XII, pressionat pels requeriments insistents de l’ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clergat, va ordenar l’eliminació del Teatre Tordinona, que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes.
En l’època de la Contrareforma, el cardenal Carles Borromeo, que va estar actiu al nord d’italià, es va consagrar a la redempció dels nens milanesos establint una distinció molt clara entre l’art, com a màxima expressió d’educació espiritual, i el teatre, la manifestació del profà i del vanitós.
En una carta dirigida als seus col•laboradors, que cite de memòria, s’expressa més o menys així: "Els que estem resolts a eradicar les males herbes hem fet els possibles per a cremar textos que contenen discursos infames, per a extirpar de la memòria dels homes, i alhora perseguir tots aquells que divulguen estos textos impresos. Evidentment, però, mentre dormíem, el diable va maquinar amb una astúcia renovada. Fins a quin punt és més penetrant en l’ànima el que els ulls poden veure que el que puguen llegir dels llibres d’este gènere! Fins a quin punt són la paraula parlada i el gest apropiat més devastadors per a les ments dels adolescents i nens que una paraula morta impresa en un llibre! Per tant és urgent treure a la gent de teatre de les nostres ciutats tal com fem amb les ànimes indesitjables."
Per tant, l’única solució a la crisi es basa en l’esperança que s’organitze una gran caça de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que vol aprendre l’art del teatre: una nova diàspora de comediants que, des d’eixa imposició, sense cap dubte provocarà beneficis inimaginables pel bé d’una nova representació.
Dario Fo
.JPG)
+(1).jpg)
