La 28ena campanya d'excavació en la Cova del Bolomor ha conclòs amb el descobriment de quatre fòssils humans, i el primer bifaç documentat en tota la seva seqüència estratigràfica
Els treballs de camp en la Cova del Bolomor s'han perllongat aquest any durant dos mesos, ( de l'1 d'agost al 25 de setembre) i han inclòs amb més de 70 persones entre estudiants, llicenciats i doctors de diverses universitats i centres de recerca estatals i internacionals.
Un dels objectius de la campanya va ser intervenir en la seqüència superior del sector occidental del jaciment. Aquesta part de l'estratigrafia conté un dels nivells més fructífers del jaciment, el nivell IV, el qual va ser excavat a principis dels anys 90 i va proporcionar més de 24 mil restes faunístiques i més de 4 mil lítics. Després de la determinació de les zones no afectades pels antics treballs de cantería de la dècada dels anys 1930, es va procedir a l'excavació dels nivells més recents del jaciment.
Les tasques d'excavació en aquesta zona van llançar a la llum la troballa més significativa de la campanya: 4 fragments cranials pertanyents a un homínid que va habitar la Cova del Bolomor als seus moments finals. Aquestes restes van ser confirmades pel Professor Juan Luis Arsuaga del Centre UCM-ISCIII de Recerca sobre l'Evolució i Comportament Humans de Madrid, membre de l'equip de recerca de Bolomor.
Dos dels quatre fragments cranials posseeixen una fractura diagenètica que remunta entre si i permet situar la peça a la zona parietal. Aquests fòssils s'uneixen a la col·lecció de restes humanes que prèviament s'havien registrat en el jaciment (la part central de peroné, un molar inferior, un caní superior i un fragment de parietal).
Fruit de les noves troballes, s'ha iniciat una col·laboració amb el Departament de Genètica Evolutiva del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig, Alemanya, un dels centres pioners en paleogenètica i paleoproteómica en restes humanes plistocens. Aquesta nova línia de recerca en el jaciment obri una nova perspectiva per veure les relacions de filogenia dels grups humans neandertals i pre-neandertals en la Península Ibèrica en ambients mediterranis.
Però, les troballes de la campanya no queden ací. La inesperada aparició d'un bifaç en calcària micrítica, el qual es configura com l'únic element d'aquestes característiques en el jaciment, permet endinsar-nos al debat de la coexistència de diferents elements tipològics durant el Plistocè Mitjà. L'existència d'aquesta peça en Bolomor, la qual s'associa a un escàs nombre de restes faunístiques, permet plantejar variables lligades al caràcter ocupacional i funcional específic de cada nivell.
La continuació amb l'excavació en extensió del nivell XIII en el sector nord del jaciment ha proporcionat també un petit conjunt d'ossos de petites dimensions que podrien apuntar a l'existència de possibles llars, tal com es va documentar en 2004 en el sector occidental del jaciment i en el mateix nivell.
Els treballs d'excavació s'han combinat amb la presa de mostres per a estudis polínics, els quals s'estan realitzant per l'equip de José S. Carrión, catedràtic de la Universitat de Múrcia. Els mostrejos també van incloure la presa de mostres per a datació, combinant diversos mètodes com la Luminescència, la Ressonància Paramagnètica Electrònica i el Paleomagnetisme, encapçalats tant per la Universitat d'Adelaide (Austràlia) com pel CENIEH de Burgos.
Les excavacions es porten desenvolupant de forma sistemàtica des de 1989 sota la direcció de Josep Fernández Peris, i a partir d'aquest any codirigides també per Pablo Sañudo, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Ruth Blasco, investigadora del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH) de Burgos. Els treballs en la Cova del Bolomor es van iniciar com a part de les intervencions anuals del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat
No hay comentarios:
Publicar un comentario